Per al repòs de l'ànima de la Pepa Pollés, d'un llinatge de pilots, a Sinera. Cançó d'amors. Sentiràs el ritme llunyà del timbal de les gitanes de la cabra.

Ariadna es lamenta
que no sóc sentimental
i no canto dolceses
del llaç matrimonial.
Acarono, en resposta,
el seu dur occipital,
tot lliurant-me a designis
d'un furor elemental.
Passegem per la fira
d'una vila amb catedral,
de bracet, lívids, lànguids,
lassos de sentir un timbal
percudit per gitanes
al davant d'un hostal,
entre xiscles de públic
i la dansa teatral
de la cabra, titelles
i una nena que es fa mal.
Roseguem uns quants xurros
amanits amb oli i sal.
Cau la llum de la tarda,
fa calor de fornal.
Penetrem amb desfici
dintre l'ombra d'un portal.
«Prou que ho sé, no m'estimes!»,
diu l'aguda veu nasal.
«D'anys ençà que oblidares
aquell sí sacramental.»
Jo la miro: és ben lletja,
amb cintura maternal.
he fet sempre l'animal,
que treballo tothora
per portar-li bon jornal!
No puc més. Prenc, de sobte,
una decisió fatal:
a la nit, quan s'adormi,
fugiré, via naval,
i no crec que em retrobi
ni al Jutjament Final.

* Dins el llibre "Les Cançons d´Ariadna" (1949)