Añadir esta página a favoritos
¡
POESIAS > FANTASíA
VICTIMA D'ENCANTERIS
(por Salvador Espriu i Castelló)
Si voleu evitar el mal d'ull, acudiu al mitjà que recomanen els escrits autèntics de Jonàs Sufurí: és provat. Mentrestant, vegeu el que s'esdevingué, temps enrera, a la meva pàtria ran del mar.

Quan la tos comença no
s'acaba mai.
L'abrusen febretes,
escopia sang.
Sembla, de tan prima,
paper de fumar.
Li donen a beure
brou d'espernallac.
Al ventre li posen
virtut de pegats.
Amb fervor enceten
novenes de ral
a la Mare Ràfols
i a sant Pacià.
Però són inútils
remeis casolans,
llàgrimes, pregàries,
sacrificis, planys:
per molt que s'esforcin,
no l'adobaran.

Opinà la Bòtil
—gran autoritat—
que l'han malmirada
al tombant de l'any.
Algú li cantava,
dalt d'un campanar,
absoltes, amb ciris
de cap per avall.
La punxen agulles
clavades als flancs
de nines de cera
fetes segons l'art
après del dimoni
per fatídics jans.
Esbrinar procuren
els familiars
quina rel d'enveges
el dany ha causat.
La saludadora
prou i massa ho sap.
Dama més trempada
no podeu trobar:
barbes i bigotis,
bec quasi de pam,
cos dintre barnilles,
dits episcopals.
Correu a cercar-la
en aquest instant,
perquè la pobreta
se'ns pirelarà.

Saurimonda seia
al sofà, davant
de fadrines velles,
doctíssim senat.
Se senyà, remuga,
xerrica, tallà
un grapat de cartes:
casa rei amb as.
De seguida entela
un pot de cristall,
on baven dejuni
caragols purgats.
Hi llegeix —espera't—
lletres i senyals,
el nom del culpable
del pervers encant.
Just a punt de dir-lo,
llança crits d'esglai.
La cambra s'omplia
de miols de gat,
cauen les cadires
amb terrabastall,
esclaten llampugues
finestrons enllà.
Cames ajudeu-me,
fuig d'esperitats!

Tot Sinera pensa,
després del fracàs
de l'acreditada
tècnica d'espants,
que l'afer penetra
en bon atzucac:
el baf del sepulcre
no s'esbravarà.
La qui fou poncella
és avui cascall.
El rector li ungia,
amb oli sagrat,
boca, mans, orelles,
portes dels pecats.
Van acomiadant-la
llavis de galant.
Ai, records luxosos,
el seu pas d'abans,
com se li estranyaven
de la mort estant!
Les mitges de seda
ja no portarà,
fins que toqui l'hora
del darrer badall.
Ulls a balconades,
rara llum de gas,
serenor de marbre,
ala de pinsà,
menta, clavellina,
somni deslliurat.

* Dins el llibre "Les Cançons d´Ariadna" (1949)
OTRAS POESIAS DE Salvador Espriu i Castelló
Cuentos Infantiles, audiocuentos, nanas, y otros en CuentoCuentos.net © 2009 Contacta con nostrosAviso Legal

eXTReMe Tracker

La mayoría del material de CuentoCuentos.net es proporcionado por nuestros usuarios, proveniente del grandísimo almacén que es la red. Si considera que alguno del material expuesto vulnera sus derechos y/o prerrogativas, le rogamos que nos lo comunique contactando con nosotros