UN NOU «CANT DELS OCELLS»
Per a Marina Rossell,que me l'ha demanat.

Escolta cants d'ocells,
el vent en els penells
de la claror, no gaire
aixec d'ales al blat,
d'on ve, just desvetllat,
el bleix primer de l'aire.

El corb emprèn el vol.
Ens priven de consol
dues cruels paraules.
Contesta secs «Mai més»,
amb fred menyspreu. Després,
es perd enllà de faules.

Diu l'àguila reial:
«Des d'aquests cims, veig mal,
abrandament de guerra.
Qui se'n vulgui salvar,
que miri d'ordenar
amb dura pau la terra.»

Quan lleu va vesprejant,
s'estén el fix espant
d'uns ulls impiadosos.
Vencem temors antics
del bosc. Hi són amics
els caçadors sangosos.

El rossinyol, sentit
des de cristalls de nit,
ens duia llindars d'alba.
El cansat pensament,
tan fràgil, romp l'esment
del temps, creix en la calma.

En el meu aspre cor,
intacte, ple tresor,
l'enyor de l'oreneta.
Ja no combat l'esglai
ferint puntes d'espai,
corba subtil, sageta.

Atansament d'ocells.
Agermanat amb ells,
tu, l'estrany home, mida
de tot, ets norma, pas,
guany últim, i beuràs
a dolls aigües de vida.

Esbat ordits de fum.
Xop d'esplendors de llum,
nu sota l'or del dia,
senyorejant camins,
segueix somnis endins:
et guia l'alegria.

* Dins el llibre "Per a la Bona Gent" (1984)